Poematge: de maig 2015

diumenge, 24 de maig del 2015

Una vegada vaig veure el món.

Estava com si encara no s'hagués

aixugat la roba i esperés que algú

l'arreplegués dels tendals de l'hivern.

L'ombra de la figuera és ara un bé preuat.

Tot canvia, però l'essència està intacta.

Cada dia que passa

m'atia el desig

de fugir a la boscúria...

(Isabel Barriel)

Tot és alhora:

tardor i primavera al poble.